Com definiries la intervenció docent del professor de llengua? Creus que el professor fracassa en la seva tasca?
Si comparéssim amb els tipus psicològics de pares d’aquest professor i tutor de la classe, podríem dir que es tracta d’un professor amb autoritat. Però ell no és el pare dels seus alumnes, així que és un professor que intenta que el respectin donant un marge de llibertat als seus alumnes, però sense permetre que aquests se sobrepassin. Al contrari que la resta del claustre, sembla que és dels professors menys autoritaris d’aquesta escola i això li permet poder fer classe tot i les interrupcions d’alguns dels seus estudiants. D’aquesta manera i com a professor de llengua, intenta utilitzar un llenguatge amb codi elaborat per a que els estudiants deixin el codi restringit que utilitzen per a que d’aquesta manera puguin ascendir socialment. Però els joves de “La Classe” no veuen aquest codi com quelcom que els servirà en un futur, sinó com un llenguatge antiquat que no es fa servir, fent més difícil la tasca del professor.
Els estudiants, no veuen el per a què de la seva educació i això els desmotiva. Van a classe, perquè és obligatori anar-hi. Com diuen al film quan acaben de llegir Anna Frank: “nosaltres no tenim vides interessants.” El que podrien escriure dins dels seus autoretrats, fins i tot a ells no els agrada. Però aquest professor insisteix i al final acaba per motivar-los, tot i que els estudiants continuen sense saber-ne el per a què. I això és el que provoca el seu fracàs, ell els ha donat les eines per a que es formin com a ciutadans francesos capaços d’estar en qualsevol estrat social, però els seus alumnes no saben per a que els serviran aquestes eines, per a ells és com si els haguessin donat el pany d’una porta, però no saben ni que és la pròpia porta en si, ni per a que serveix allò que els han donat.
Existeix racisme a la classe dins de la diversitat existent? Descriu-ho.
Dins d’aquesta classe, no es veu un racisme desesperat i incrustat en els estudiants. Ells, fills de famílies de cultures diferents a la francesa, odien als francesos i se senten més del país d’on procedeixen que no del que estan habitant. Els francesos per a ells son l’autoritat, els que ho tenen fàcil per viure i trobo normal que estiguin un xic empipats.
També hi ha un xic de racisme “provincià”, dels marroquins vers els africans, però te a més veure amb competicions esportives que no amb un odi visceral. També es podria dir que hi ha certa reticència vers el xinès, però és com la reticència d’aquells que treuen males notes als que els hi va bé estudiar.
Quin comportament tenen els pares dels alumnes? Influeix aquesta actitud en el seu rendiment escolar? Quins problemes creus que te Suleyman? Consideres que la intervenció educativa és l’adequada? Que haguessis fet tu?
Com es pot veure en el consell escolar mentre es debat sobre els punts actitudinals, allò que també tenim aquí de: a la de 3 fulls d’incidència expedient disciplinari, els pares intenten que no sigui a través de càstigs que s’eduqui als seus fills. La mare que participa del consell, insisteix en que no s’hauria de castigar, sinó que s’hauria de motivar amb felicitacions als alumnes per a millorar-ne la seva implicació en l’escola. Tot i això, al final el debat dels punts queda en l’aire desplaçat per un tema molt més interessant per als professors d’aquesta escola: el preu del cafè i aquesta reunió no incideix en el rendiment escolar.
En canvi, si que ho fa el fet d’ésser una família completament nouvinguda a París. Wei, el noi asiàtic de la classe, s’esforça moltíssim per a posar-se al nivell d’aquesta i fins i tot superar-lo. Possiblement, ell fill de pares que estan en situació il·legal al país, s’esforça per esdevenir un bon Parissen i continuar en aquest país europeu com és França. Malauradament no li passa el mateix al seu pare, que perquè si, és expulsat com molts pares migrants sense papers de França.
Un cas diferent és el dels pares de Suleyman. Del pare no se’n sap res, sols que possiblement si fracassa en els seus estudis, farà retornar a Mali al seu fill. De la mare sabem que no sap llegir i signa sense entendre res el que li passa el seu fill, i per tant no entén que son incidències que aquest comet i pel que hauria de fer-li comprendre que el que fa a l’escola no està bé. D’aquesta manera sembla que aquests pares, no es preocupin pel seu fill i això fa que el mateix Suleyman tampoc es preocupi per ell mateix. No veu el valor que pot tenir la seva formació, els seus pares se n’ensurten tot i no tenir formació, i prefereix fer de “gracioset” i “passota” de la classe. L’únic moment en que s’adapta una mica al que diu el professor és quan mostra les fotografies que ha realitzat com a autoretrat i que el professor li exposa per a que tothom o vegi. Això el fa sentir bé i que agafi més confiança amb el professor, amb el que s’encara després de que aquest perdi el respecte vers les dues noies de la classe, fet que li genera l’expulsió.
El problema principal amb Suleyman, és que de bon principi no se li paren els peus, no se li diu que ho està fent malament i per tant aquest fa com si no passés res durant tot el curs. A més no se li fa entendre a la seva mare, que les notes que aquest porta a casa, son perquè no ha fet el que hauria d’haver fet. Si hagués estat jo la professora, potser haguéssim tingut una bona xerrada a principi de curs, intentant fent-li veure que el que s’ensenya a l’escola li servirà per a que en un futur pugui tenir més oportunitats a l’hora de cercar feines millors que les que podria trobar sense estudis. També intentaria fer comprendre a la seva mare, la funció de les notes que aquest porta a casa i per tant que ella fes el que calgués fer-li al seu fill quan aquest presentés alguna nota d’incidència. Possiblement, hi ha un moment en que Suleyman hagués pogut canviar la seva actitud, quan presenta les fotografies. Com a fotògraf, aquest noi tindria futur, però no si no acaba els estudis. Aleshores, el que es podria haver fet és parlar amb ell, incidint en la professió de fotògraf, però fent-li veure, que abans hauria d’aprendre moltes altres coses, ja que quan estudiés fotografia, necessitaria les matemàtiques i les ciències per a saber enquadrar, mirar angles de llum, etc. Hauria de saber un xic de socials per poder discernir entre allò que fotografia i òbviament, hauria de saber llengua per a expresar-ho i expressar-se amb la gent a qui fotografia. A més de que hauria de superar les proves per a entrar a fotografia, amb el que s’hauria d’esforçar per a superar la secundària.
Comenta en 10 linies la pel·lícula des de un punt de vista cinematogràfic.
El director d’aquesta pel·lícula, deuria llegir el llibre del seu protagonista: el professor de llengua François Bégaudeau, que l’any anterior havia escrit el llibre “Entre les murs” (Títol original d’aquest film). I deuria pensar que estaria bé filmar-la amb els mateixos protagonistes del llibre. Així doncs i com si es tractés d’un projecte didàctic de filmació d’un documental, el director ha agafat els mateixos protagonistes del llibre d’aquest professor i ha filmat durant un curs la classe d’aquest, amb els fets que deurien passar l’any anterior a la publicació del llibre. Els únics estudiants que no apareixen i que han estat substituïts son Suleyman, interpretat per Franck Keïta i Sandra, interpretada per Esméralda Ouertani.
El director utilitza plans curts amb una càmera que gairebé mai s’està quieta, fent que l’espectador estigui intranquil, com l’ambient d’aquesta classe. També fa servir els primers plans dels estudiants deixant que la resta de la classe quedi en pantalla per a mostrar el que fan la resta dels companys. En canvi, el director acostuma a mostrar al professor sol davant la càmera, fent veure a la gent la soledat i l’autoritat en la que es troba davant d’aquests nens que no veuen que aquest tan sols els vol ajudar.
Montse Puig Garrido. Tecnologia Educativa. 