He llegit el text de’n Amador Vega i m’ha semblat que “Irudi Biziak” (imatges vives) és un molt bon projecte per tal que els adolescents siguin responsables a l’hora de decidir si volen o no volen prendre drogues. Com bé diu, actualment vivim en la cultura de les drogues i els adolescents haurien de tenir la responsabilitat i l’autoestima suficient per a no enganxar-se (tabac i alcohol inclosos).
“Irudi Biziak”, pren com a excusa les 5 pel·lícules que passa en els cines d’Euskadi, per tal que els adolescents i els adults es formin la seva pròpia opinió vers aquest tema i d’aquesta manera puguin decidir independentment de la opinió dels demés. Així doncs, amb l’ajuda d’aquestes pel·lícules, treballen temes com la pressió familiar i el grup d’amics adolescents, els problemes amb els estudis, la recerca d’habitatge o treball, les relacions juvenils, els diferents estils de vida o la situació de la societat actual barrejant-ho amb els temes concrets de les pròpies pel·lícules. A més el fet de que aquests films es projectin fora de l’ambient escolar, provoca que els adolescents estiguin més motivats a l’hora de tractar els temes.
Però si ens fixem, no especifiquen la prevenció contra una droga o una altra (no fumis que moriràs de cancer!), sinó que pel sol fet de parlar-ne i debatre, els mateixos estudiants, es formen la seva idea i amb aquesta, la seva pròpia opinió sobre les drogues. I sabent-ne les possibles conseqüències generen el rebuig cap a aquestes. Però el perill no es veu realment fins que un se’l troba davant seu. D’aquesta manera, utilitzen el cinema per a fer arribar als adolescents el perill de les drogues. Des de 1986 pretenen que els joves generin valors positius vers la cura de la seva pròpia salut i des de 1995 fan que els pares participin del projecte, no tan sols per a que aquests participin, sinó que també per a poder seguir el debat a casa.
El cinema l’utilitzen per arribar encara més als joves. No és el mateix que et facin debatre sobre un tema, que tractar-lo de forma indirecta, a través d’allò que has vist dins de la gran pantalla. Segons la psicologia social, s’incideix més en l’actitud de les persones si s’utilitza una ruta perifèrica per a modificar-la. D’aquesta manera accedeixen als joves agafant-los desprevinguts mentre s’entretenen en la gran pantalla que és un format força atractiu i lúdic. A més el fet de que sigui especial anar al cine, fa que els estudiants s’identifiquin o refusin allò que veuen, coses que després i per acabar de rematar, debatràn.
Però no només parla de drogues aquest projecte. Si visiteu la seva pàgina, veureu que tracten molts altres temes per al ple desenvolupament de la pròpia identitat. Han desenvolupat programes d’educació en valors, sobre immigració i per a pares i mares. I ja no solament estan a Euskadi, sinó que també a Cantàbria, Gijón, Astúries i Medellín (si, si, a Colombia)
A veure, quan podem veure les seves pel·lícules i debats per aquí, ja que no tan sols s’aprèn a l’escola.
Deixa un comentari
Encara no hi ha cap comentari.
Montse Puig Garrido. Tecnologia Educativa. 
Deixa un comentari