És curiós anar a dinar a l’edifici de la ONCE de l’avinguda Mistral a Barcelona. Tot típus de gent s’hi troba des de gent que no sembla que tingui cap discapacitat a persones sordes i, com no, també cegues. Cada un passa a assaborir el menú que els ofereixen. En Joan és cec, i s’apropa a la barra a preguntar si hi ha alguna taula lliure, la cambrera li diu que pot seure a la 3a taula de la dreta, per la banda de Mistral. En Joan, en la seva ment ja ha localitzat la taula, sap perfectament la distribució de l’espai ja que no és la primera vegada que passa per allà i s’hi dirigeix directament, sense trobar cap entrebanc. S’asseu a la cadira i li demana al cambrer que l’ha seguit el menú que prendrà, macarrons i hamburguesa amb formatge i patates, per a veure una copeta de vi, que carai avui te un bon dia. Treu l’ordinador de la seva cartera, l’encén i es posa els cascs i es connecta al wifi de l’establiment. En quant obre el correu, sent la veu robotitzada del lector de pantalla que li indica que ha rebut un missatge de’n Miquel, el seu amic sord-cec. Li comenta que han quedat amb els amics d’Àgils per anar a prendre unes copes el proper dissabte al vespre i que després tenen la intenció d’anar a una sala de festes a notar l’ambient. També li diu que ha acabat de llegir Momo i que el dissabte li tornarà el llibre. En Joan comença a teclejar, responent-li que perfecte lo de quedar dissabte, però que millor que el llibre li tornés un altre dia si és que havien de sortir de festa. En Joan nota al cambrer darrera seu i enretira l’ordinador per a menjar, mentre continua escoltant els correus que li han arribat, no hi ha cap altre d’important així que es connecta a una ràdio online per a escoltar les notícies.
En Miquel es troba a casa, com que no hi sent ni tampoc hi veu, li és molt difícil sortir al carrer. Sols ho fa acompanyat d’algú que mínimament el pugui guiar. Des de petit ha aprés la llengua de signes, que li apliquen a la ma i mica en mica ha aprés a escriure a màquina. A casa està fent la feina de la facultat, es va apuntar a psicologia després d’haver superat no sense esforç, tota la primària, secundària i el batxillerat. Va haver-se de comprar un ordinador amb lector de pantalla en braile, a l’igual que en Joan, aquesta li llegeix el que hi ha a la pantalla, però com que no hi sent l’única manera de poder-la llegir és mitjançant aquesta barra que te acoplada al seu ordinador.
No és l’únic de la seva carrera que te dificultats físiques, la Jordina és tetraplègica degut a un accident de cotxe que va patir quan tornava amb el cotxe del seu company d’una nit de borratxera. Ella va tenir sort i ara tan sols pot moure la llengua amb un xic de precisió i és l’òrgan que li permet moure’s amb la seva cadira dirigida pel seu ratolí bucal. També és gràcies a aquest ratolí, connectat a un ordinador, que parla, escriu i segueix la feina de la facultat i de la vida diària, els seus pares van haver d’hipotecar la casa de nou per a comprar-li aquesta cadira amb ordinador i ratolí bucal. Tot i la seva situació, la Jordina col·labora amb l’Institut Guttmann, donant ànims a aquells que s’han quedat com ella, també li fa de pigall a en Miquel i sembla que se n’ha enamorat. S’ha posat molt contenta quan ha rebut el mail d’aquest convidant-la a anar a fer unes copes el dissabte al vespre, però te por de trobar masses escales.
Qui no te por d’això és la Francesca, ella no troba tantes dificultats en la vida quotidiana com els seus companys, però mica en mica el seu camp visual se li està reduïnt, fins que en un moment o altre li desapareixerà del tot. Com els seus companys, també utilitza l’ordinador per llegir els apunts de classe, tot i que encara no ha après a llegir en braile. Te una configuració de pantalla en alt contrast, amb les lletres d’una mida considerable en vermell sobre el fons negre, és la única manera en la que no li costa massa llegir. Els seus professors sempre la fan seure a la última fila a l’hora de realitzar els exàmens, doncs tothom pot veure que hi escriu a la seva pantalla. També ha rebut el mail den Miquel, està ansiosa per a que sigui ja dissabte.
Dissabte ha arribat, l’Enric i la Glòria, van a buscar amb la furgoneta a en Joan, en Miquel i la Jordina. Han quedat al Zurich amb la Francesca que ha preferit anar a peu per practicar amb el bastó. Han pogut aparcar sota de plaça Catalunya, tot i que hauran de pagar l’aparcament, és un lloc que els ha permès aparcar ràpid i a prop d’on volen anar. Pugen amb l’ascensor fins a la planta de sota terra del pàrquing i després de molt buscar, troben l’ascensor que els durà a la superfície. Per fi poen seure a la terrassa del Zurich i esperen a la Francesca, mentre demanen una primera ronda dde cerveses i refrescs. De cop, en Joan rep un missatge al mòbil, l’agafa i una veu electrònica li llegeix: “Soc la Francesca, em trobo malament, no podré venir”. Que hi farem, pensen tots i beuen de les seves copes. La Jordina els explica que a l’Institut Guttmann ha arribat gent nova i diu que un d’ells es posa molt nerviós quan ha de prémer amb el punter del cap a les icones de la pantalla. És normal, es deu veure estúpid amb 25 anys, lligat a una cadira i intentant-se comunicar amb un pal lligat al seu front. Però ho ha de fer així, no hi ha cap altra manera i això l’ajudarà a coordinar psicomòtricament. En Miquel, comenta a través de l’Enric que li fa d’intèrpret, que diuen que han inventat un casc que llegeix allò que penses i que connectat als aparells adequats faria allò que un volgués. Malauradament, encara està en fase de prova i quan surti serà massa car, li respon la Jordina. En Joan crida l’atenció, ha ensumat el perfum de la Francesca i li comenta a la Glòria si la pot veure per la terrassa. Efectivament, la Francesca els busca per la terrassa preguntant a la resta dels clients fins que arriba a la taula on estan tots asseguts.
– No deies que et trobaves malament?
– Una mica de paracetamol i tot solucionat. Cambrer siusplau una cervesa!
Deixa un comentari
Encara no hi ha cap comentari.
Montse Puig Garrido. Tecnologia Educativa. 
Deixa un comentari